dissabte, 13 de març de 2010

Sombreroni farcits d'albargínia i xampinyons

El cap de setmana passat vem anar a Napoli. Va ser un viatge sorpresa, ja que ni l'Anna ni jo sabíem on anàvem fins que vàrem embarcar.
Nàpols és una ciutat caòtica, plena de cotxes i sense cap sentit de l'ordre. Tot i així, vem passar un cap de setmana de desconnexió total. Dissabte vem visitar Pompeia que val molt la pena.

Si una cosa té Itàlia, és la seva variada i rica gastronomia. A qualsevol lloc on vagis pots menjar bé. Vem comprar pasta, formatges, grappa...
Els sombreroni els vem comprar a un petit "colamado on tenien bona pasta i bons formatges. Ens vem endur també uns tagliatelle ai funghi i un provolone affumicato.
I aquest cap de setmana ha tocat cuinar!
Com que els sombreroni no es troben als supermercats, també es pot fer la recepta farcint canelons.
Ingredients:
1 paquet de sombreroni.
1 albergínia
5 o 6 xampinyons
Un tasseta de cafè de mozzarella filetejada
1/2 Kg de tomàquet triturat
1 ceba
pebre negre
4 fulles a'alfàbrega
una culleradeta de mel
una culleradeta de sucre
oli d'oliva


Preparació
:
Farem un sofregit de tomàquet amb la ceba tallada i enrossida a la paella amb oli. Quan és cuita li afegim el tomàquet, el sucre i la mel i ho deixem coure uns 20 minuts.
A una paella amb oli calent hi sofregim l'albergínia tallada a daus i la tapem perquè deixi anar l'aigua. Un cop quasi cuita ho salem i hi posem els xampinyons filetejats i ho deixem coure 5 o 10 minuts. Ho deixarem refredar una mica i hi afegim l'alfàbrega tallada petitona i la mozzarella.
Escaldem amb aigua salada els sombreroni durant 2 o 3 minuts. Els retirem i els posem sobre un drap perquè s'eixuguin de l'aigua.
Farcim els sombreroni amb l'albergínia i els xampinyons i els tapem amb la tapa. A una safata per anar al forn, hi posem una base de tomàquet i els sombreroni a sobre. Tirem per sobre el sofregit restant i ho enfornem a 200ºC durant 20 minuts.
Bon profit!

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Caram, no em faria res que a mi també em portessin per sorpresa a una escapada com aquesta... No he estat mai a Nàpols, però Itàlia m'encanta, és un destí perfecte per a un viatge gastronòmic.
Aquests barrets els trobo una monada, semblen de veritat! I amb aquests colors... els italians són els mestres de la pasta!

Marta ha dit...

Doncs si! això de la sorpresa va ser tot un detall dels nostres maridets! a més, això d'anar sense les criatures és un luxe!
A mi també m'encanta Itàlia! hi he estat moltes vegades, i saps on he menjat millor? a Sicília! si no hi has estat és molt recomanable!