dimarts, 27 de juliol del 2010

Pastís de "carajillo" de Baileys amb un toc de xocolata negra


Dissabte el meu cunyat va celebrar el seu aniversari amb una festa al seu pis. Per cert, Pere Lluís, tens un pis que és una bombonera!

Bé, la qüestió és que em va damnar si podia fer el pastís. La veritat és que per mi va ser un compromís, ja que el meu cunyat és un “recent estrenat” cunyat, és a dir, no conec ningú dels seus amics ni de la seva família, i fer un pastís per 20 persones no es bufar i fer ampolles!
Després de donar-hi voltes, vaig decidir-me per alguna cosa que portés cafè (crec que més o menys a tothom agrada el cafè amb un toc de licor...) i que fos fàcil de transportar. Haig de confessar que quasi ens quedem sense postres!
Bé, finalment aquest és el resultat i aquí teniu la recepta, tot i que les fotos son bastant dolentes perquè les vaig fer a la festa, i a aquelles hores la vena artística ja no estava massa en forma.
Una festa entranyable amb uns grans amfitrions!
Ingredients:
500 gr de sucre
4 ous
1 got (200 ml) de “carajillo” de Baileys
1 got de llet
1 got d’oli
500 gr de farina
1 sobre de llevat
500 gr de nata per muntar
2-3 cullerades de cafè soluble
1 terrina de mascarpone
1 tasseta de Baileys
1 rajola de xocolata de negra feta virutes
Sucre en pols per decorar

Preparació:
Separar les clares dels rovells. A un bol, batre els rovells amb el sucre fins que quedi escumós. Afegir la llet, el “carajillo” , l’oli, el llevat i la farina tamisada.
Muntem les clares a punt de neu i les incorporem a la massa del pa de pessic.
Folrem el motlle amb paper sulfuritzat, hi avoquem la mescla i ho enfornem a 180º entre 45minuts i 1 hora.
Deixar refredar el pa de pessic. Mentrestant batem el mascarpone amb el Baileys fins que quedi una crema espessa. Quan el pa de pessic és fred del tot, el desemmotllem, l’obrim pel mig i el farcim amb la crema de mascarpone i Baileys.
El deixem a nevera i mentre refreda, posem le gelatina en remull durant 10 minuts. Escalfem 30 ml de la nata i quan és calenta, fora del foc hi fiquem les fulles de gelatina i deixem que es desfacin del tot. Ajuntem la nata amb la gelatina amb lea resta de la nata ben freda i la muntem afegint amb dues o tres cullerades de cafè soluble.
Un cop tenim la nata de cafè, decorem el pastís i l’allisem amb una espátula. Espolsem per sobre amb les virutes de xocolata i amb una mica de sucre en pols. (jo he fet les virutes amb la màquina de tallar embotits)
Bon profit!

5 comentaris:

ALIMENTA ha dit...

Hola!
jajaj que compromiso, pobre!!

La verdad que tener que hacer la tarta para personas que no conoces y que además hay que quedar super bien...buuuff te imagino días y días pensando y dándole mil vueltas a la cabeza!!!

La cuestión es que acertaste de pleno, pues les encantó, y no me extraña pues con esa combinación de sabores...MMMMmmmm a cualquiera no le gusta!!!!!

Yo me la anoto por que se que a mí me va a encantar!

Por cierto, que blog tan buenísimo tienes!!

Mil besoss

Visc a la Cuina ha dit...

Una passada de pastís! Felicitats al cunyat!

Margarida ha dit...

Ai, aquesta família, que a vegades et posa en un compromís... !
És clar que tu te'n vas sortir i amb nota!
Devia ser boníssim!
Felicitats al cunyat i a tu, naturalment!

mercè ha dit...

Felicitats al cunyat!, felicitats per a tú, que vas estar MOLT encertada. És com una mousse?.El gustet de cafè és potent?.M'ha agradat molt i molt!(el meu cumple és a l'octubre, si vols repetir-lo...je,je)

Sonia ha dit...

Doncs moltes felicitats, per ell i per tu, peq posr-se a fer un pastis per tanta gent i q no coneixes...es un risc molt gran i et vas sortit molt be!!!

Una abraçada,